Institut La Bastida.
Santa Coloma de Gramenet

2023 / 2024

Una proposta de Domènec amb els estudiants Zainab Ali Ahmed Bibi , Nereida Bueno Gil , Diarara Fan, Natalia Gálvez Vallecillos, Maria Garrido Costarrosa , Aitor Gutierrez Santiago , Daniela Jiménez Claure, Aitana Jiménez Suero, Lin Linglong, Andrea Natalia Lopez Vasquez , Alicia Marchena Torres, Martina Moreno, Habib Urrehman Rafiq Naz, Daniyal Tariq Amin, Pau Valls Mena, Xinyi A Zhang , Adriana Zamora Carranza , Shasha Zheng, Senjie Yechen i amb les seves professores Irene Acevedo, Maria Roger i Maria Rosa Pintor.

Al llarg d’aquest curs, un grup d’alumnes de 3r d’ESO de l’Institut La Bastida de Santa Coloma de Gramenet ha estat treballant amb l’artista Domènec. Al llarg d’aquests mesos, han recorregut la ciutat, s’han preguntat per la història de Santa Coloma, han dibuixat arquitectures i han maquetat les seves cases ideals.

A partir de la premisa ‘La casa de tots’ han concebut aquest moble que, partint de les formes de l’edifici del propi institut, vol ser un espai per estar, per pensar, per treballar… però sobretot un espai confortable per sentir-se a gust estant junts.

L’edifici de l’Institut La Bastida, dissenyat per Josep Lluís Mateo i Eduard Bru l’any 1981 i enclavat en el paisatge del cim del turó del Gall, recorda un gran vaixell varat. El moble/dispositiu polivalent en reproduieix a escala reduida les formes, reconvertit en una barcassa mòbil.

La Barcassa, un lloc per a tothom és alhora el llegat que aquests alumnes han volgut deixar al centre educatiu on han fet la secundària.

Realitzat en el marc de la 15a edició d’Artistes EN RESiDÈNCiA als instituts, un programa de l’Institut de Cultura de Barcelona, el Consorci d’Educació de Barcelona i el Consorci del Besòs, ideat en cooperació amb l’Associació A Bao A Qu.

La residència de  Domènec a l’Institut La Bastida ha estat comissariada i coordinada per l’Associació A Bao A Qu.

Col·laboració tècnica: Angel Escalera

Mataró, 2020

casa-estudi a l’antic carrer Bakunin de Mataró

Promotors: Domènec i Delícia Burset
Projecte: Domènec
Projecte executiu: Mizien Arquitectura
Direcció d’obra: Ioia Brullet
Arquitecte tènic: Pere Roig
Constructor: Crol, sl.

Transformació d’una casa de cós en una casa-estudi entre mitgeres.

En molts pobles de Catalunya la casa de cós és la tipologia de casa urbana més habitual durant el període preindustrial i la revolució industrial, esdevenint un model massiu en la segona meitat del segle XIX. Serà, de fet, l’habitatge habitual de les classes populars abans de la introducció a principis del segle XX del model de les cases barates i posteriorment dels polígons de blocs.

El mot cós o crugia designa l’àmbit entre dues parets paral·leles que suporten el sostre de bigues o de volta. L’amplada de la crugia tradicional en les cases de cós és l’adequada per tal que les bigues no fimbregin o l’empenta de les voltes sigui moderada per no haver de fer contraforts en els murs. Usualment, l’amplada de la crugia o cós era de 25 pams, si bé s’admet que l’amplada pot estar compresa entre els 20 o els 30 pams.

La casa de cós tradicional es compon de planta baixa i un pis. A la planta baixa, s’entra per un espai que usualment era de treball. L’escala amb un rebost sota la volta donava pas a la cuina. A la cuina, s’hi menjava i es feia la vida al voltant de la taula. Al pis hi havia dos dormitoris. Des de la cuina se sortia a un pati o eixida amb un petit hort.

Hi ha molts casos de casa-estudi que ressonaven mentre projectàvem i construíem la casa estudi. Des del contenidor optimista de Charles i Ray Eames, la sobrietat de la casa-taller de Jorge Oteiza a Irun, o la casa-estudi experimental de Melinkov (i la seva escala-columna vertebral). Però si hi ha un projecte que hi ressoni especialment és la casa-estudi d’Antoni Tàpies (1960-1963) dissenyada per José Antonio Coderch. Tot i que les dimensions i complexitat dels projectes no són comparables, hi ha certes circumstàncies coincidents: l’entorn urbà de carrers estrets i cases alineades, la finca estreta i llarga, la construcció entre mitgeres o la necessitat de filtrar i controlar la llum solar.

El programa de la casa-estudi Bakunin 86 ha volgut recollir els elements principals de la casa de cós: a la planta baixa s’entra directament a l’edifici pel taller o espai de treball, una escala ens porta al primer pis, una planta oberta que s’articula al voltant de la cuina, a la segona planta el dormitori i al terrat un petit hort.

Una escala-biblioteca-columna vertebral articula tot el projecte.

Museu d’Art Contemporani de Metelkova – MSUM, Ljubljana, maig 2012

Mentors: Domènec i Tadej Pogacar

Participants: Vid Avdic Batista, Sabina Bakula, Boris Beja, Lea Bradaševic, Vesna Crnivec, Blažka Drnovšek, Lela B. Njatin, Anja Kozlan, Tatjana Legat Lokar, Tea Pristolic, Zala Kurincic, Nina Rojc, Kaja Mihajlovic, Gal Košnik, Brina Ivanetic, Nina Pufic

Museu Ciza

El Museu Ciza és un dispositiu mòbil utilitzable per a intervencions artístiques, presentacions o intercanvis en l’espai públic. El dispositiu està dissenyat per a ser transportat a diferents llocs de la ciutat i activar el diàleg públic, la discussió i la presentació de propostes.

Ciza és la paraula eslovena per designar el carretó de mà, tradicionalment utilitzat per al transport de productes agrícoles locals al mercat. El Museu Ciza va ser activat per primera vegada a Ljubljana en una intervenció pública en la qual es van distribuir diversos quilos de carbassons entre els transeünts, cadascun embolicat en una tira de paper amb breus declaracions “problemàtiques” pronunciades per polítics locals i que posen en evidència postures reaccionàries, estúpides, demagògiques o xenòfobes (a Eslovènia l’expressió popular “vendre carbassons” significa “vendre la moto”).

El Museu Ciza és el resultat d’un workshop que va tenir lloc al Museu d’Art Contemporani Metelkova a Ljubljana el maig de 2012 en el marc de l’exposició “Això no és un museu. Dispositius mòbils a l’aguait”.

Roulotte és un projecte editorial flexible que compila informació sobre projectes ideats en contextos específics. Roulotte esdevé així una mena d’exposició mòbil en circulació permanent.

Editors: Xavier Arenós, Domènec, Martí Peran
Publicat per: ACM

www.roulottemagazine.com

contacte:

[email protected]

Roulotte:01
Immaginare Corviale. Osservatorio Nomade
Unmik Titanik / Pretty Dyana. Boris Mitic
Freeload – Dennis Adams
Photographer Unknown. Michal Heiman
Prototype of Space / Refuge for the Rat Men. Josep-Maria Martín
baggage roulotte:01. Jens Haaning

Roulotte:02
Dibujando América. Raimond Chaves & Gilda Mantilla
Xiringuito Mataró. Tadashi Kawamata
Nama / Austrians Only. Andreja Kuluncic
Caracas, Hecho en Venezuela. Sabine Bitter & Helmut Weber
Consulate 5.1. Pep Dardanyà
El patio de Nin. René Francisco
baggage roulotte:02. Erick Beltrán

Roulotte:03
JAMAC. Mônica Nador
Atlantida / Instant City. José Miguel de Prada Poole
Working Title: Public Spirit. Terence Gower
Urban Fiction. Pia Rönicke
Loop Feedback Loop: The Big Picture of Traffic Control In Los Angeles. CLUI
Les petjades de la història. Francesc Abad
baggage roulotte:03. Rirkrit Tiravanija

Roulotte:04
Special issue > Post-it City. Ciutats Ocasionals

Roulotte:05
Walls / Shelters / Holes. Miki Kratsman
Street Exhibitions. Activestills
Real Estate. Domènec
48_Nakba. Domènec / Sàgar Malé / Mapasonor
In the Absence of a Currency. Shuruq Harb
Decolonizing Architecture. Sandi Hilal / Alessandro Petti / Eyal Weizman
Zion. Kertesz / Maor
Baggage Roulotte: 05. Jan Tichy

Roulotte:06
The Skeleton Coast. Alexander Apóstol
Rejas. Luis Romero
Cruces y capillas de carretera. Nelson Garrido
Piaxtla indiciaria. Jorge Satorre
Autoconstrucción. Abraham Cruzvillegas
Estudio informal de la arquitectura híbrida, Vol.1 La narco-arquitectura y sus contribuciones a la comunidad. Luis Molina – Pantin
Creencias de nuestros antepasados. Maruch Sántiz Gómez
O Sementeiro. Walmor Corrêa
Dirección. Luz María Bedoya
El fenómeno TPS. Magdalena Jitrik

Roulotte:07
Mappa di Roma. Rogelio López Cuenca
We Can Xalant. a77 (Gustavo Diéguez / Lucas Gilardi)+ Pau Faus
Tlatelolco. 1968 / 2008. Ximena Labra
CU (Mexico City, August 2006) / Mexico 68. Heidrun Holzfeind
Adult Games / Origin. Erkan Özgen
Cartografías silenciadas. Ana Teresa Ortega
Baggage Roulotte: 07. Javier Peñafiel

Roulotte:08
In the Desert of Modernity. Marion von Osten
Kisangani. A photo novel on the failure and paradoxes of a colonial Utopia in six chapters. Pep Dardanyà
Maison Tropicale. Ângela Ferreira
Welcome to Turtle Island. Andrea Geyer
UNmap / Nube. Xavier Arenós
Südsee. Fernando Bryce
The Geopolitics of Art as a Querelle. Martí Peran

Roulotte:09
Esto no es un museo. Artefactos portátiles y espacio social. Martí Peran
Museos con ruedas. Dos experiencias sobre el lugar del arte en la ciudad postfordista. Tomás Ruiz-Rivas
Prácticas artísticas movedizas. Pep Dardanyà
Con el museo a cuestas. Apuntes en torno a la crítica institucional ambulante. Joaquín Barriendos
Actos de territorialismo. Edgar Endress
Arte dentro de “La Movilidad” / El Museo Flotante. Edgar Endress
Pedagogies, Territories and Mobile Devices. Ramon Parramon
Del museo circulante al arte ambulante. Notas para una genealogía local de la portabilidad. Martí Peran
Proyectos

Roulotte:10
Un eco sin medio. Benjamin Tiven
Habitaciones de servicio. Daniela Ortiz
48 cabezas del Museo Merkurov. Anna Artaker
Las Autovías. Pedro G. Romero / Archivo FX
Doppelgänger Goldfinger. Dani Montlleó
Street Museum. Yona Friedman

Roulotte:11
Translocaciones. Experiencias temporales, prácticas artísticas y contextos locales

Gabrielle Bendiner-Viani, Josep Bohigas, Judit Carrera, Fulya Erdemci, Marina Garcés, Itziar Gonzalez, Gary W. McDonogh, Fadhila Mammar, Jorge Luis Marzo, Gaspar Maza, Ivan Miró, Francesc Muñoz, María Mur, José Luis Oyón, Diana Padrón, Ramon Parramon, Martí Peran, Antoni Muntadas, Keith Haring, Isabel Banal / Jordi Canudas, Claudio Zulian, La Fiambrera Obrera, Jose Luis Guerín, Pep Dardanyà, Josep María Martin, Joaquim Jordà, Ariadna Pi, Jorge Ribalta, Col·lectiu Turisme Tàctic, Domènec, Carles Guerra / Pedro G. Romero, Consuelo Bautista, Perejaume, Daniela Ortiz / Xose Quiroga.

2010
Perímetre de Barcelona

ON Barcelona (Coordinació: Domènec, Pau Faus, Pere Grimau)

Enllaç
Video-documental

Aquest projecte, realitzat amb el col·lectiu ‘Observatori Nòmada Barcelona’, va formar part de l’exposició inaugural del nou centre d’art Canòdrom Meridiana de Barcelona. El treball plantejava una confrontació entre la ciutat/arquitectura projectada i aquella real. Vam partir, per a aquest diàleg, de l’edifici del Canòdrom d’Antoni Bonet, una obra emblemàtica de l’arquitectura moderna catalana i una icona de la perifèria barcelonina de la dècada dels anys seixanta. ‘Canòdrom/Canòdrom’ proposava una exploració d’aquest mateix edifici a dos nivells. Un urbanístic (contextualitzant-lo amb la resta de la ciutat) i un altre arquitectònic (vinculant-lo a la seva memòria com a lloc). En ambdós casos, renunciàvem a analitzar el Canòdrom des de les seves virtuts estètiques o constructives. Per a nosaltres el veritable valor de l’edifici era la seva condició d’espai ‘viscut’ i la seva relació amb la quotidianitat de la ciutat, del barri i dels seus habitants. Així, si l’home modèlic va ser la mesura del projecte arquitectònic i urbanístic modern, nosaltres proposàvem, amb aquestes dues mirades, a l’home quotidià com a mesura i interlocutor del que van denominar l’urbanisme i l’arquitectura real.

Un dels principals motius que es van argumentar per transformar el Canòdrom Meridiana en un nou centre d’art contemporani, va ser la voluntat de revitalitzar zones de Barcelona allunyades del seu sobresaturat centre. Partint d’aquesta suposada voluntat d’acostament als marges, ens vam proposar desenvolupar la primera part d’aquest projecte explorant a peu tot el perímetre de la ciutat de Barcelona. Aquesta extensa àrea urbana es troba a més, en la seva gran majoria, emparentada generacionalment amb l’edifici d’Antoni Bonet. El Canòdrom va ser el punt de partida i d’arribada d’una ruta que va durar vuit dies. Vam intentar caminar, en la mesura en que vam poder, per aquella difusa línia que separa els bastidors i l’escenari de la ciutat. L’objectiu era conèixer i vincular de primera mà aquests entorns urbans perifèrics.

La segona mirada que proposava aquest treball es va centrar específicament en l’edifici de l’arquitecte Antoni Bonet. Són moltes les lectures que s’han fet d’aquesta aclamada obra arquitectònica. Nosaltres també la vam voler interpretar, però no des del seu valor formal, sinó des de la seva memòria com a lloc. El Canòdrom Meridiana va funcionar entre els anys 1963 i 2006, sent en aquell moment l’últim canòdrom operatiu d’Espanya. Ubicat al barri obrer del Congrés de Barcelona, l’edifici es va convertir ràpidament en un punt de trobada pels veïns d’un entorn faltat d’espais públics. La gratuïtat d’accés i la seva generositat d’espais el convertien en un lloc idoni, no només per apostar, sinó també per passar la tarda en companyia o per fer una bona migdiada al Sol. La nostra mirada cap a aquest recent passat, es va formalitzar en un vídeo documental a on antics treballadors i usuaris del Canòdrom ens van parlar dels seus records i vivències vinculades a l’edifici. Aquesta experiència vivencial éra, segons el nostre parer, el veritable valor de l’edifici d’Antoni Bonet.

Finalment, el projecte va formar part de l’exposició ‘Canòdrom 00:00:00? al nou centre d’art contemporani Canòdrom Meridiana. Per a la mostra, vam ubicar a l’antiga grada de l’edifici una selecció d’imatges del nostre recorregut i el vídeo documental. Més endavant, es va editar i presentar el llibre ‘Canòdrom/Canòdrom. Un recorregut pels límits de Barcelona’ on es mostren més de tres-centes imatges realitzades per tots els participants de la nostra travessia al voltant de la ciutat.

El Prat de Llobregat, Barcelona, 2008 – 2009

ON Barcelona (Coordinació: Domènec, Pau Faus, Pere Grimau)

Col·laboració: Universitat de Barcelona

Exposició: ‘Observatori Prat’
Sala Muntadas, El Prat (Barcelona)

‘ON Prat’ va ser un projecte del col·lectiu ‘Observatori Nòmada Barcelona’. El treball va ser un encàrrec de la municipalitat local per analitzar l’impacte que les transformacions recents havien provocat en l’entorn d’aquesta població. El municipi del Prat es caracteritza per acollir les principals infraestructures de la ciutat de Barcelona, entre les quals hi destaquen l’Aeroport i gran part de la seva Zona Portuària. La presència d’aquests elements de gran escala, ha de conviure amb el paisatge deltaic del riu Llobregat, un entorn natural altament protegit.

La nostra anàlisi del lloc va començar amb una sèrie de recorreguts a peu. Caminar el territori exhaustivament és per nosaltres una eina summament eficaç per entendre, des de l’experiència directa, les seves principals característiques. Entre els mesos de novembre i abril, vam realitzar diversos recorreguts al voltant del municipi. Aquestes exploracions van comptar amb la participació d’estudiants del Màster de Gestió Cultural de la Universitat de Barcelona (UB).

La nostra presència contínua sobre el territori va acabar aportant-nos informació sobre el lloc. Vam detectar una gran dificultat a l’hora de caminar lliurement per l’entorn del Prat. La seva naturalesa hiper-especialitzada es traduïa en una infinitat de límits i obstacles que ens impedien el pas. D’altra banda, vam entendre que la topografia plana del paisatge requeria de continus elements verticals per observar, senyalitzar o publicitar. Arran d’aquestes interpretacions,vam generar dues línies de treball: ‘L’Arxiu el Prat’ (un recull d’imatges del territori) i la ‘Pròtesis el Prat’ (una acció-manifest sobre les característiques del lloc)

‘L’Arxiu el Prat’ va ser exclusivament fotogràfic i es va realitzar amb totes les imatges preses durant el recorreguts. Vam plantejar l’arxiu com la documentació d’un ‘moment present’ en un territori en constant estat de transformació. Algunes de les fotografies ens van servir també per subratllar els elements que vam considerar més representatius del lloc.

Finalment, l’acció ‘Pròtesis el Prat’ es va plantejar com una interacció amb l’entorn transitat. Vam decidir enfrontar-nos a les dificultats que havíem trobat a l’hora d’intentar caminar lliurement pel Prat. Per fer-ho, ens vam equipar d’una ‘pròtesi’, entesa com una extensió del cos que ens facilités la mobilitat i l’observació dins el territori. El complement ideal va resultar ser una escala abatible, fàcil de transportar i d’instal·lar. Vam recórrer de nou l’entorn de la ciutat, aquesta vegada equipats amb la ‘Pròtesi el Prat’. L’acció va voler ser un manifest: la pertinència de la nostra pròtesis evidenciava certes característiques del territori.

Osservatorio Nomade/Barcelona (Domènec, Pau Faus, Giulia Fiocca, Pere Grimau, Paolo Nadalin, Elvira Pujol, Anna Recasens, Lorenzo Romito, Glòria Safont-Tria, Jordina Sangrà, Laia Solé, Joan Vila-Puig, Debora Zanette)
2007

Recorreguts per l’àrea metropolitana de Barcelona

Rieres/Rambles és un projecte d’investigació territorial promogut per Stalker, organitzat per l’OSSERVATORIO NOMADE/BARCELONA i que forma part d’una sèrie de projectes semblants endegats anteriorment, com Campagna Romana (Roma, 2006) i Barilonga (Bari, 2006). El projecte vol trobar els indicis de nous models d’interpretació del territori de la regió metropolitana de Barcelona, a partir d’experiències directes, col·lectives i transdisciplinàries que prenen com a base les pràctiques de recorregut. El treball està plantejat en dues fases: «Roaming» i «Distàncies variables i identitats múltiples».
«Roaming» (gener-setembre de 2007) va consistir en tres dies (del 12 al 14 d’abril) d’exploració col·lectiva a peu, des de cinc punts de sortida i en cinc àmbits de recerca simultanis: Sitges (i el Garraf), Olesa de Montserrat (i el Baix Llobregat), Viladecavalls (i el Vallès Occidental), Llinars del Vallès (i el Vallès Oriental), i Sant Andreu de Llavaneres (i el Maresme). «Distàncies variables i identitats múltiples» (2007-2008) consisteix en la constitució de tallers i grups de treball, per investigar, reflexionar i promoure nous models d’interpretació de l’àrea metropolitana de Barcelona.
L’exploració a peu de l’àrea metropolitana de Barcelona com a punt de partida per a la investigació territorial implica un posicionament extern a les directrius que construeixen l’experiència normativitzada de la quotidianitat. L’observació i l’escolta des de la línia erràtica del roaming ha permès sentir una realitat que s’escapa a les categoritzacions superficials i ofereix múltiples possibilitats de recerca allunyades de les simplificacions mediàtiques.