Mur

2024 

Instal·lació site specific per a la presó de Mataró.
Fusta
300 x 900 x 60 cm
Una producció de MAC Mataró Art Conteporani / Manifesta 15.

 

La presó de Mataró, construïda per l’arquitecte Elies Rogent l’any 1853 es tracta del primer exemple d’aplicació del model panòptic construït a l’Estat espanyol.

A l’any 1791, el pensador britànic Jeremy Bentham, va publicar el tractat Panopticon / The inspection House. En aquest escrit, Bentham exposa els principis del panòptic (en grec “tot es veu / observa”). El projecte descriu un sistema de vigilància absoluta i perfecta a través d’una arquitectura circular pensada perquè els residents, siguin presos, malalts, escolars o treballadors d’una fàbrica, estiguin sempre sota un control visual estricte, encara que els vigilats no vegin qui els vigila i quan, res no s’escapa a la mirada del guardià.

Originalment el pati de la presó de Mataró tenia un mur que el dividia per la mitat i que separava la part destinada a les dones i la part destinada als homes, finalment, al cap d’uns anys, en que la presó va ser nomes per a homes, el mur va ser enderrocat. Avui, però, encara es poden veure al terra i a les parets del pati els rastres d’aquest mur.

Reconstruint el mur, aquesta intervenció temporal pretén recuperar part de la memòria oblidada de l’edifici i modificar l’experiència física dels visitants, que per a poder visitar tota la proposta “Un segle d’arquitectura europea” es veuran obligats a retrocedir els seus passos.

“Mur” forma part de la proposta “Un segle d’arquitectura europea” per a la biennial Manifesta 15.

Un segle d’arquitectura europea: Suomenlinna

2024

Bronze, fotografies sobre alumini i fusta.
162 x 65 x 58 cm

 

En acabar la Guerra Civil finlandesa el 1918, el victoriós exèrcit blanc i les tropes alemanyes tenien retinguts aproximadament 80.000 presoners “rojos”; després de les execucions sumaríssimes i alliberar dones i nens, en quedaren 76.000. Tots foren reclosos en camps de concentració, entre 11.000 i 13.500 varen morir de fam i fred. Els morts foren enterrats en foses comunes al costat dels camps. Un dels que es van crear —aprofitant unes antigues casernes militars— va ser el camp de presoners de l’illa de Suomenlinna, enfront de Hèlsinki. Des del 14 d’abril de 1918 fins al 14 de març de 1919, un total de 8.000 presoners, membres de la Guàrdia Roja i simpatitzants d’organitzacions d’esquerres, van ser internats en el camp. Una desena part dels presoners va morir de fam i malalties.

Avui, l’illa de Suomenlinna és un important destí turístic. Una de les principals casernes utilitzades com a camp de concentració és un espai de residències artístiques.

Monthly Archive:
setembre 2024
febrer 2024
abril 2023
desembre 2022
novembre 2022
febrer 2022
octubre 2021
agost 2021
juliol 2021
juny 2021
maig 2021
gener 2019
desembre 2018
novembre 2018
octubre 2018
setembre 2018
juliol 2018
juny 2018
abril 2018
març 2018
febrer 2018
gener 2018
novembre 2017
octubre 2017
juliol 2017
juny 2017
maig 2017
abril 2017
febrer 2017
desembre 2016
novembre 2016
octubre 2016
juliol 2016
juny 2016
maig 2016
març 2016
novembre 2015
setembre 2015
agost 2015
juliol 2015
juny 2015
abril 2015
març 2015
febrer 2015
gener 2015
desembre 2014
novembre 2014
octubre 2014
setembre 2014
agost 2014
juliol 2014
juny 2014
abril 2014
març 2014
febrer 2014
gener 2014
desembre 2013
novembre 2013
octubre 2013
setembre 2013
agost 2013
juny 2013
maig 2013
abril 2013
març 2013
febrer 2013
gener 2013
novembre 2012
octubre 2012
setembre 2012
juliol 2012
juny 2012
maig 2012
abril 2012
març 2012
febrer 2012
gener 2012
desembre 2011
novembre 2011
octubre 2011
setembre 2011
agost 2011
juliol 2011
juny 2011
abril 2011
febrer 2011
gener 2011
desembre 2010
novembre 2010
octubre 2010
setembre 2010
agost 2010
juliol 2010
juny 2010
maig 2010
abril 2010
març 2010
febrer 2010
gener 2010
novembre 2009
octubre 2009
setembre 2009
agost 2009
juliol 2009
juny 2009
maig 2009
abril 2009
març 2009
desembre 2008
novembre 2008