Arquitectura Española, 1939-1975

2013 / 2018

comissari: Àlex Mitrani.

Sèrie de 20 imatges, copia digital sobre alumini. 45 x 60 cm c/u
Edició de 3
Una producció de MAC Mataró Art Contemporani (2014) i MACBA (2018).

Després de la guerra civil centenars de milers de presoners republicans van ser condemnats a treballs forçats. En Terri de Mataró explica a les seves memòries, sobre la seva experiència als Batallons de Treballadors Castigats: “Vaig viure escenes d’una violència vermella, borratxeres èpiques, crueltats filles del caprici. Vaig ser a tocar de la degradació humana. A l’Àfrica vaig desitjar morir com mai no ho havia desitjat.” Nombroses infraestructures públiques i edificis estatals, del Canal de Guadalquivir al sinistre Valle de los Caídos, van ser construïts per l’estat o per empreses privades amb la concessió pertinent, emprant una mà d’obra captiva i barata.

Francisco Prieto-Moreno, escrivia la presentació de l’apartat d’arquitectura al catàleg de la III Bienal Hispanoamericana de Arte, celebrada a Barcelona el 1955: “lo que necesita ahora [la arquitectura] es solamente el genio creador del individuo”. Francisco Prieto Moreno, que entre d’altres càrrecs, tindria responsabilitats dins el Servicio Nacional de Regiones Devastadas y Reparaciones, defensava, amb una retòrica idealista i farragosa, una estètica tradicionalista. Però, sobretot, la seva frase sobre la genialitat de l’arquitecte és un exemple del cinisme pervers del discurs franquista, on la propaganda amagava la repressió feroç i un pompós heroisme protegia la més ignominiosa infàmia.

Perfectament delineats, traçats amb claror lluminosa, Domènec ens ofereix un catàleg tant precís com inquietant, d’algunes de les obres que es van fer amb el sacrifici de presoners republicans. El color negre que ha triat per aquests plànols prolonga la foscor existencialista i reivindicativa de l’abstracció informalista, però enllaça també amb la tradició de l’Espanya negra. En l’objectivitat i el contrast, en la freda i incòmoda catalogació, se’ns revela el rastre arquitectònic d’un crim humà i polític.

Àlex Mitrani.

*La edició 3 de 3 sencera (20 imatges) de la peça “Arquitectura Española, 1939-1975” pertany al Museu de Mataró (Col·lecció Nacional d’Art Contemporani)