Conversation Piece: Bublik

2021

fusta i fòrmica
84 x 172 x 120 cm
impressió de raig de tinta sobre paper
75 x 130 cm
Peça unica

La casa rodona de Moscou (o Bublik) es va construir en un context difícil de crisi immobiliària a l’URSS. La forma circular el converteix en un exemple d’estructura de Khrushchyovka totalment diferent dels edificis estandarditzats i monòtons d’aquesta època.

Després de la Segona Guerra Mundial, l’URSS va patir un important èxode rural com a conseqüència de les noves polítiques d’industrialització i col·lectivització, cosa que va obligar les autoritats soviètiques a construir edificis massius. Aquest va ser el naixement d’un nou model d’habitatge col·lectiu, el Khrushchyovka (un nom no oficial derivat de Nikita Khrushchev). Aquesta tipologia succeir a l’arquitectura estalinista, un conjunt d’edificis cars i de bona qualitat, reservats a una minoria. Els Khrushchyovka eren edificis de baix cost, construïts en plafons de formigó, on es donava prioritat a la senzillesa prescindint de l’estètica i l’originalitat.

Com a reacció a l’estandardització d’aquestes arquitectures, l’arquitecte soviètic Eugene Stamo es va associar amb l’enginyer Alexandr Markelov per proposar un nou disseny per a aquests edificis. El 1972 van construir un edifici d’apartaments cilíndric destinat a trencar la monotonia del districte Ochakovo-Matveevskoe. Aquest edifici amb un diàmetre de 155m i 8 plantes, té 26 entrades i 913 departaments. El primer pis està dedicat als serveis (botigues, perruqueries, farmàcies, llibreria / biblioteca, club infantil,…) mentre que el pati està dissenyat com un jardí comú aïllat de la ciutat. Anomenat “Bublik” (bagel en rus) per la seva forma particular, l’operació immobiliària no va ser un fracàs; a causa de la seva diferència tècnica amb els edificis estàndard, era molt més car i la seva construcció mes lenta que els edificis veïns.

Tot i això, l’espai central circular, que pretenia recuperar l’antic pati comunal soviètic i l’esperit col·lectivista de les Dom-Kommuna de l’inici de la revolució, va aportar al projecte un gran valor simbòlic, a més de la possibilitat d’accedir a tots els serveis a una distància molt curta, que va seduir inicialment les autoritats i es va construir un altre edifici més de les mateixes característiques.

Però finalment, encara que es va valorar positivament l’aspecte funcional col·lectiu, els apartaments tenien una forma trapezoïdal que acumulava limitacions i dificultava les reparacions d’aquestes unitats no estandarditzades, dins d’una política d’habitatge gens flexible i fortament centralitzada i es va clausurar el programa.

Es podria afirmar que el Bublik en prendre aquesta forma circular que genera un espai comunal central s’insereix en la tradició arquitectònica comunal ancestral (pobles de les Amazones, pobles tradicionals a la Xina, poblats dels pobles del centre d’Àfrica, etc…) , de la tradició del socialisme utòpic, (els falansteris i familisteris) i per descomptat de la pròpia tradició soviètica (Dom-Kommuna) i que és, també, l’últim intent de reactivar aquesta mateixa tradició.