2002

Col·laboradors:
Àngel Escalera (construcció)
Rafael Ruiz (vídeo)
Xavier Arenós (fotografia)
Jordi Font Agulló (textos)
Agraïments:Delícia Burset, Betlem Estrany, Mercè Manau i especialment a Ita Puig.

Reproducció a escala, convertit en un petit habitatge portàtil, del monument a Rosa Luxemburg i els Espartaquistes assassinats per la policia alemanya el 1919, dissenyat per Mies Van Der Rohe el 1926 i destruït pel goven nazi el 1933.
Instal·lació del prototipus al parc de la Devesa de Girona i posteriorment a l’interior de la Fundació Espais d’Art Contemporani de Girona.

El 2009 el projecte va ser mostrat al Museu d’Art Contemporani de Barcelona MACBA, com a part de l’exposició Modernologies.

…………..

” ( … ) El projecte Existenzminimum, en essència, s’inscriu també en aquesta operació de mostrar la marginalitat actual d’aquests principis ètics i socials. No obstant això, tot i la manca d’instruments eficaços per superar la paràlisi contestatària causada per l’agressivitat neoconservadora del capitalisme tardà, en l’obra de Domènec l’escepticisme té un paper limitat. Així succeeix quan aborda la fusió de l’existència mínima –concepte debatut en el congrés d’arquitectura CIAM de Frankfurt el 1929 que pretenia establir unes pautes universals que possibilitessin un habitatge digne per a tothom– amb l’ redimensionalización i la readaptació de l’obra commemorativa dissenyada per l’arquitecte Mies van der Rohe en què d’homenatjava a Rosa Luxembourg i Karl Liebknecht , dirigents de l’esquerra comunista alemanya assassinats per forces parapolicials el 1919.

El monument perd la grandiloqüència originària en ser reciclat en habitatge mínim i literalment assimilat a un kit de bricolatge a mans de l’artista. D’aquesta manera, es converteix en el punt de partida d’experiències quotidianes microutópiques realitzades en temps real, amb una forta càrrega lúdica, com va ser el cas de la seva instal·lació al parc de la Devesa de Girona. Amb una mida molt més reduïda, la rèplica construïda per Domènec concedeix nova vida al monument destruït el 1933 per la barbàrie nazi i traça un vincle, a una escala humana, entre el potencial utòpic de les ideologies emancipadores de la Modernitat i els seus hipotètiques readaptacions crítiques. El petit habitatge nòmada, amb una forma que recorda a un búnquer, suggereix que és possible emprendre pràctiques resistencials que esquerdin el consens imperant .” [ Jordi Font i Agulló, 2002 ]

llegir més