Jerusalem ID: semàfor racista

El curtmetratge Jerusalem “ID: semàfor racista” realitzat per Mapasonor i per Domènec ha estat seleccionat al XII Festival de Cine y Derechos Humanos de Donostia. Es projectarà el dijous 10 d’Abril a les 19:00 al Teatro Victoria Eugenia.

Efectes Col·laterals – Més enllà de Milano Radicale

Exposició comissariada per Aria Spinelli.
Sala d’Art Jove en col·laboració amb HOMESESSION

INAUGURACIÓ
20.03 19.00h
Sala d’Art Jove. Calàbria 147. BCN

Assemblea de debat: Art i moviments socials, la veu del comissari
Miguel Amado, Alba Benavent, Lucía Piedra G, Aria Spinelli
20.03 17.00h

Francesc Abad, Rolando d’Alessandro, Studio Azzurro, Angelo Castucci, Domènec, Fernando De Filippi, Nuria Güell, Ugo La Pietra, Laboratorio di Comunicazione Militante, Leland Palmer, Daniela Ortiz & Xose Quiroga, Rhaze, Giovanni Rubino, Roberto Taroni, Claudia Ventola.

Aquesta exposició és l’última fase de la residència curatorial que Aria Spinelli ha dut a terme en Homesession a Barcelona. Com a curadora resident i membre del col·lectiu Radical Intention, Aria Spinelli proposa una recerca cultural específica a l’àrea de Barcelona. Efectes Col·laterals – Més enllà de Milano Radicale llança una discussió sobre la relació entre art i política en un marc europeu i a nivell local. Com a projecte tangent a la recerca en curs de Radical Intention, Efectes Col·laterals – Més enllà de Milano Radicale mira a qüestions que es van plantejar al llarg del projecte Milano Radicale, que va promoure Radical Intention durant un any (2011-2012). Aquestes qüestions se centren particularment en la participació de l’art en els moviments socials i l’impacte social de la professió de l’artista, les formes de coneixement alternatiu i l’impacte de les tecnologies, la noció de política i la seva relació amb la pràctica.

L’exposició que Aria Spinelli ha comissariat per a la Sala d’Art Jove es compon d’una sèrie d’obres d’art produïdes i presentades a Milà en el marc de Milano Radicale, i de la documentació audiovisual dels programes públics que van tenir lloc respectivament en 2014 i 2011 a Homesession, Barcelona i a Medionauta, Milà. A partir de la hipòtesi de possibles continuïtats històriques i culturals comunes entre les pràctiques de diferents contextos socio-històrics, l’exposició crea un marc conceptual col·lectiu en el qual les relacions entre obres d’art i material documental mostren bases comunes. L’exposició pren la forma d’una “assemblea”, en referència al diàleg intergeneracional que estableix: idees oposades, barreres conceptuals, “agonisme” i “conflicte” són, de fet, les directrius per a la comprensió d’aquestes pràctiques artístiques, ja sigui sota la forma d’obres d’art o de documentació.

Efectes Col·laterals – Més enllà de Milano Radicale està finançat per la Universitat de Loughborough en el marc del programa de practice-based PhD.

Ària Spinelli és comissària independent i investigadora. S’està doctorant en el practice-based PhD de l’Escola d’art de la Universitat de Loughborough. El seu àrea principal de recerca és la relació entre l’art i l’activisme. La seva recerca situa la “assemblea”, plantejat com a format de comissariat i exhibició, com una manera d’activar formes de política agonística, susceptibles d’afectar l’imaginari social necessari per a la reproducció capitalista.
Ària Spinelli és llicenciada en Història de l’Art Contemporani per la Universitat La Sapienza de Roma i titular d’un MA. en Arts Visuals i Estudis Curatorials de la Nova Acadèmia d’Art de Milà (NABA). Després dels seus estudis, Ària va col·laborar amb institucions i galeries com el Museu d’Art Contemporani Castello di Rivoli de Torí (2005-2006) i la Galeria Christian Stein a Milà (2008-2009). Va fundar també en 2009 el col·lectiu artístic i curatorial Radical Intention. Durant els últims quatre anys, Radical Intention ha creat projectes de recerca a llarg termini sobre qüestions soci-polítiques relacionades amb l’art i les seves pràctiques. Radical Intention promou una sinergia entre subjectivitats mitjançant la creació de grups de treball col·laboratius i l’ús de mètodes col·lectius de producció. Ària ha estat també convidada a comissariar i col·laborar en projectes i programes artístics comunitaris i socialment compromesos, tals com Prendre posicions – Qüestionar la Identitat (art Fare, Milà, Itàlia w / ACSL – Art i Estudis Culturals Laboratori, Yerevan, Armènia), Sent visible – formes contemporànies de la significació (CHAN art, Gènova, Itàlia).

Roulotte:01 + Roulotte:02 + Roulotte:03 + Roulotte:04 + Roulotte:05 + Roulotte:06 + Roulotte:07 + Roulotte:08 + Roulotte:09 + Roulotte:10…

THANKS!!

Dennis Adams, Ariella Azoulay, Ellelab, David Elliott, Alberto Fregenal, Michal Heiman, Jens Haaning, Peter Lang,Laurent Malone, Josep-Maria Martín, Boris Mitic, Stalker-Osservatorio Nomade, Erick Beltrán, Sabine Bitter, Raimond Chaves, Pep Dardanya, René Francisco, Wendy Guerra, Tadashi Kawamata, Andreja Kuluncic, Gilda Mantilla, Helmut Weber, Francesc Abad, CLUI, Ivan Bercedo Sales, José Miguel de Prada Poole, Terence Gower, Jorge Mestre de Bordons, Mônica Nador, Tiago Lopes, Mauro Pinto de Castro, Pia Rönicke, Xavier Arenós, Delícia Burset, Wellinton Cançado, Simone Cortezão, Tedy Cruz, Domènec, Mané Espinosa, Pau Faus, Sylvan Felizat,Toni Giró, Núria Güell,Jordi Mitjà, Martí Peran, Ita Puig, Quim Puig, Glòria Safont-Tria, Lisbeth Salas, Laia La Laia Sole Coromina, Cristiano Sérgio, Mar Sorribas, Marko Stamenkovic, Katherina Tielsch, Rirkrit Tiravanija, Desirée Vidal, Debora Zanette,Activestills, Shuruq Harb, Sandi Hilal, Nathalie Kertesz,Sagar Malé, Ze’ev maor, Mapasonor, Adi Ophir, Alessandro Petti, Jan Tichy, Eyal Weizman, Alexander Apóstol, Luz María Bedoya, Walmor Corrêa, Abraham Cruzvillegas, Nelson Garrido, Magdalena Magda Jitrik, María Lovino, José Pulido, Luis Romero, Maruch Sántiz Gómez, Jorge Satorre, Taller Popular de Serigrafía, Pablo Brugnoli, Kathryn Gillmore, a77 ( Gustavo Dieguez / Lucas Gilardi), Heidrun Holzfeind, Ximena Labra, Rogelio López Cuenca, Cuauhtémoc Medina, Ana Teresa Ortega, Erkan Özgen,Javier Peñafiel, Jürgen Bock, Fernando Bryce, Jeff Derksen, Ângela Ferreira, Andrea Geyer, Marion von Osten, Joaquín Barriendos, Edgar Endress, Ramon Parramon, Tomás Ruiz-Rivas, Adriana García Galán, Amor Muñoz, Ana Dumas,Anna Recasens, Antimuseo, Cinéma Numérique Ambulant (CNA), CLUI, Colectivo Cambalache, Colectivo Descarrilados, Colectivo Kabaret Machine, Cristian Añó y David Armengol, Diego Pérez, Fabiana de Barros, Fanzinoteca Ambulant, Felix Mathias Ott, Floating Lab Collective, Iñaqui Larrimbe, Iván Puig y Andrés Padilla, LaFundició, Fanzionteca Ambulant, Makea, Marksearch, Miquel Ollé y Sofía Mataix, Nuria Montiel, Pablo Helguera, Pablo Rojas Schwartz, Platoniq, Public Works, Rallyconurbano, Raumlabor, Sabrina Artel, Soundlab, Straddle3 y Todo por la praxis, Theo Craveiro, Toni Tomàs y Carles Porta, Virginia de Medeiros, Vitor Cesar, Anna Artaker, Jean-Baptiste Decavèle, Yona Friedman, Dani Montlleó, Daniela Ortiz, Juan Paris, Pedro G. Romero, Benjamin Tiven, Banu Cennetoglu, Ursula Schulz-Dornburg, Los carpinteros, Maria Papadimitriou, Miki Kratsman, Gregorio Brugnoli, ACM Associació per a la Cultura i l’Art Contemporani, SPAM_arq, Can Xalant, CCCB, ACVic, Ajuntament de Mataró, Múltiplos, AC/E, CoNCA, etc…

Arquitectura Española, 1939-1975

2013 / 2018

comissari: Àlex Mitrani.

Sèrie de 20 imatges, copia digital sobre alumini. 45 x 60 cm c/u
Edició de 3
Una producció de MAC Mataró Art Contemporani (2014) i MACBA (2018).

Després de la guerra civil centenars de milers de presoners republicans van ser condemnats a treballs forçats. En Terri de Mataró explica a les seves memòries, sobre la seva experiència als Batallons de Treballadors Castigats: “Vaig viure escenes d’una violència vermella, borratxeres èpiques, crueltats filles del caprici. Vaig ser a tocar de la degradació humana. A l’Àfrica vaig desitjar morir com mai no ho havia desitjat.” Nombroses infraestructures públiques i edificis estatals, del Canal de Guadalquivir al sinistre Valle de los Caídos, van ser construïts per l’estat o per empreses privades amb la concessió pertinent, emprant una mà d’obra captiva i barata.

Francisco Prieto-Moreno, escrivia la presentació de l’apartat d’arquitectura al catàleg de la III Bienal Hispanoamericana de Arte, celebrada a Barcelona el 1955: “lo que necesita ahora [la arquitectura] es solamente el genio creador del individuo”. Francisco Prieto Moreno, que entre d’altres càrrecs, tindria responsabilitats dins el Servicio Nacional de Regiones Devastadas y Reparaciones, defensava, amb una retòrica idealista i farragosa, una estètica tradicionalista. Però, sobretot, la seva frase sobre la genialitat de l’arquitecte és un exemple del cinisme pervers del discurs franquista, on la propaganda amagava la repressió feroç i un pompós heroisme protegia la més ignominiosa infàmia.

Perfectament delineats, traçats amb claror lluminosa, Domènec ens ofereix un catàleg tant precís com inquietant, d’algunes de les obres que es van fer amb el sacrifici de presoners republicans. El color negre que ha triat per aquests plànols prolonga la foscor existencialista i reivindicativa de l’abstracció informalista, però enllaça també amb la tradició de l’Espanya negra. En l’objectivitat i el contrast, en la freda i incòmoda catalogació, se’ns revela el rastre arquitectònic d’un crim humà i polític.

Àlex Mitrani.

*La edició 3 de 3 sencera (20 imatges) de la peça “Arquitectura Española, 1939-1975” pertany al Museu de Mataró (Col·lecció Nacional d’Art Contemporani)

Monthly Archive:
setembre 2024
febrer 2024
abril 2023
desembre 2022
novembre 2022
febrer 2022
octubre 2021
agost 2021
juliol 2021
juny 2021
maig 2021
gener 2019
desembre 2018
novembre 2018
octubre 2018
setembre 2018
juliol 2018
juny 2018
abril 2018
març 2018
febrer 2018
gener 2018
novembre 2017
octubre 2017
juliol 2017
juny 2017
maig 2017
abril 2017
febrer 2017
desembre 2016
novembre 2016
octubre 2016
juliol 2016
juny 2016
maig 2016
març 2016
novembre 2015
setembre 2015
agost 2015
juliol 2015
juny 2015
abril 2015
març 2015
febrer 2015
gener 2015
desembre 2014
novembre 2014
octubre 2014
setembre 2014
agost 2014
juliol 2014
juny 2014
abril 2014
març 2014
febrer 2014
gener 2014
desembre 2013
novembre 2013
octubre 2013
setembre 2013
agost 2013
juny 2013
maig 2013
abril 2013
març 2013
febrer 2013
gener 2013
novembre 2012
octubre 2012
setembre 2012
juliol 2012
juny 2012
maig 2012
abril 2012
març 2012
febrer 2012
gener 2012
desembre 2011
novembre 2011
octubre 2011
setembre 2011
agost 2011
juliol 2011
juny 2011
abril 2011
febrer 2011
gener 2011
desembre 2010
novembre 2010
octubre 2010
setembre 2010
agost 2010
juliol 2010
juny 2010
maig 2010
abril 2010
març 2010
febrer 2010
gener 2010
novembre 2009
octubre 2009
setembre 2009
agost 2009
juliol 2009
juny 2009
maig 2009
abril 2009
març 2009
desembre 2008
novembre 2008