Institut La Bastida.
Santa Coloma de Gramenet

2023 / 2024

Una proposta de Domènec amb els estudiants Zainab Ali Ahmed Bibi , Nereida Bueno Gil , Diarara Fan, Natalia Gálvez Vallecillos, Maria Garrido Costarrosa , Aitor Gutierrez Santiago , Daniela Jiménez Claure, Aitana Jiménez Suero, Lin Linglong, Andrea Natalia Lopez Vasquez , Alicia Marchena Torres, Martina Moreno, Habib Urrehman Rafiq Naz, Daniyal Tariq Amin, Pau Valls Mena, Xinyi A Zhang , Adriana Zamora Carranza , Shasha Zheng, Senjie Yechen i amb les seves professores Irene Acevedo, Maria Roger i Maria Rosa Pintor.

Al llarg d’aquest curs, un grup d’alumnes de 3r d’ESO de l’Institut La Bastida de Santa Coloma de Gramenet ha estat treballant amb l’artista Domènec. Al llarg d’aquests mesos, han recorregut la ciutat, s’han preguntat per la història de Santa Coloma, han dibuixat arquitectures i han maquetat les seves cases ideals.

A partir de la premisa ‘La casa de tots’ han concebut aquest moble que, partint de les formes de l’edifici del propi institut, vol ser un espai per estar, per pensar, per treballar… però sobretot un espai confortable per sentir-se a gust estant junts.

L’edifici de l’Institut La Bastida, dissenyat per Josep Lluís Mateo i Eduard Bru l’any 1981 i enclavat en el paisatge del cim del turó del Gall, recorda un gran vaixell varat. El moble/dispositiu polivalent en reproduieix a escala reduida les formes, reconvertit en una barcassa mòbil.

La Barcassa, un lloc per a tothom és alhora el llegat que aquests alumnes han volgut deixar al centre educatiu on han fet la secundària.

Realitzat en el marc de la 15a edició d’Artistes EN RESiDÈNCiA als instituts, un programa de l’Institut de Cultura de Barcelona, el Consorci d’Educació de Barcelona i el Consorci del Besòs, ideat en cooperació amb l’Associació A Bao A Qu.

La residència de  Domènec a l’Institut La Bastida ha estat comissariada i coordinada per l’Associació A Bao A Qu.

Col·laboració tècnica: Angel Escalera

Mataró, 2020

casa-estudi a l’antic carrer Bakunin de Mataró

Promotors: Domènec i Delícia Burset
Projecte: Domènec
Projecte executiu: Mizien Arquitectura
Direcció d’obra: Ioia Brullet
Arquitecte tènic: Pere Roig
Constructor: Crol, sl.

Transformació d’una casa de cós en una casa-estudi entre mitgeres.

En molts pobles de Catalunya la casa de cós és la tipologia de casa urbana més habitual durant el període preindustrial i la revolució industrial, esdevenint un model massiu en la segona meitat del segle XIX. Serà, de fet, l’habitatge habitual de les classes populars abans de la introducció a principis del segle XX del model de les cases barates i posteriorment dels polígons de blocs.

El mot cós o crugia designa l’àmbit entre dues parets paral·leles que suporten el sostre de bigues o de volta. L’amplada de la crugia tradicional en les cases de cós és l’adequada per tal que les bigues no fimbregin o l’empenta de les voltes sigui moderada per no haver de fer contraforts en els murs. Usualment, l’amplada de la crugia o cós era de 25 pams, si bé s’admet que l’amplada pot estar compresa entre els 20 o els 30 pams.

La casa de cós tradicional es compon de planta baixa i un pis. A la planta baixa, s’entra per un espai que usualment era de treball. L’escala amb un rebost sota la volta donava pas a la cuina. A la cuina, s’hi menjava i es feia la vida al voltant de la taula. Al pis hi havia dos dormitoris. Des de la cuina se sortia a un pati o eixida amb un petit hort.

Hi ha molts casos de casa-estudi que ressonaven mentre projectàvem i construíem la casa estudi. Des del contenidor optimista de Charles i Ray Eames, la sobrietat de la casa-taller de Jorge Oteiza a Irun, o la casa-estudi experimental de Melinkov (i la seva escala-columna vertebral). Però si hi ha un projecte que hi ressoni especialment és la casa-estudi d’Antoni Tàpies (1960-1963) dissenyada per José Antonio Coderch. Tot i que les dimensions i complexitat dels projectes no són comparables, hi ha certes circumstàncies coincidents: l’entorn urbà de carrers estrets i cases alineades, la finca estreta i llarga, la construcció entre mitgeres o la necessitat de filtrar i controlar la llum solar.

El programa de la casa-estudi Bakunin 86 ha volgut recollir els elements principals de la casa de cós: a la planta baixa s’entra directament a l’edifici pel taller o espai de treball, una escala ens porta al primer pis, una planta oberta que s’articula al voltant de la cuina, a la segona planta el dormitori i al terrat un petit hort.

Una escala-biblioteca-columna vertebral articula tot el projecte.