Welcome to Barcelona / Welcome to Madrid

2018

Dues caixes de llum de 66 x 50 cm cadascuna.

Edició de 3

Welcome to Barcelona: Pavelló de la Compañia General de Tabacos de Filipinas instal·lat al Parc de la Ciutadella de Barcelona, 1888

Welcome to Madrid: “poble” filipí construït al Parc del Retiro de Madrid i poblat per indígenes de diferents ètnies de l’arxipèlag, 1887  

Welcome to Barcelona (2018) i Welcome to Madrid (2018) és la benvinguda a dues ciutats d’Espanya, després de dues grans exposicions sobre Filipines presentades a finals del segle XIX. El 1887 es va celebrar al Parc del Retiro de Madrid l’Exposició General de les Illes Filipines, promoguda pel Ministeri d’Ultramar. Al catàleg general es va introduir el projecte explicant que “Espanya encara no sabia què era objecte d’estudi i lloança a les terres estrangeres”, tot i ser la metròpoli després de més de tres-cents anys de domini colonial. I continuà: “Les produccions d’aquell sòl fèrtil, les obres que revelen l’aptitud privilegiada dels seus fills per a totes les arts, els resultats de la influència de la metròpoli en una colònia mai explotada de manera egoista, ens eren conegudes per referències o per formes fragmentàries”. (*) Els bons propòsits van anar acompanyats del desig de mostrar la força de la dominació de l’arxipèlag, en un intent de propaganda voraç, només una dècada abans de perdre definitivament la colònia. Un any després, a l’Exposició Universal de Barcelona del 1888, es va presentar el Pavelló de la Compañia General de Tabacos de Filipinas, una empresa que representava un dels majors interessos comercials d’ultramar, fundada pel marquès de Comillas, traficant d’esclaus, empresari i magnat navilier.

Aquest projecte reflexiona sobre la violència estructural implícita en les estratègies polítiques i econòmiques al voltant del colonialisme i sobre el fenomen de les exposicions universals com una mena de cartografies vanes concebudes des de la metròpoli per exhibir països i cultures dominades com a gabinets de curiositats i catàleg d’exotisme que no va fer res més que augmentar-ne la distància geogràfica i cultural. Sota el pretext de l’interès científic i antropològic, es va imposar una mirada suprematista articulada al voltant d’interessos racistes i econòmics. Aquí es plantegen estereotips nacionals, imatges de poder, crítiques institucionals o eufemismes del progrés a través del desplaçament del tema de la contemplació: no són imatges de les dues ciutats que ens donen la benvinguda, sinó que són imatges de la visió que aquestes dues ciutats van oferir de Filipines en el context de dos grans esdeveniments celebratius.

Teresa Grandas (Fragment del text del catàleg de l’exposició Domènec. Not Here, Not Anywhere. Ateneo Art Gallery, Manila, 2019)

(*) Catàleg de l’Exposició General de les Illes Filipines, Madrid, 1887.

* L’edició 1/3 pertany a la col·lecció de la Ateneo Art Gallery, Manila.

I la terra serà el paradís

2018

Fusta, fotografies.

Y la tierra será el paraíso (I la terra serà el paradís), títol d’aquesta peça, és un vers de la versió més popular en castellà de L’Internationale, l’himne de la classe obrera per excel·lència, adoptada per la major part dels partits socialistes, comunistes i anarquistes arreu del món. Aquest vers resumeix a la perfecció el caràcter utòpic de la modernitat, època durant la que es va difondre la idea que tot el bo estava a punt d’arribar.

El projecte I la terra serà el paradís (2018) està format per una sèrie fotogràfica i unes maquetes de fusta que, apilades les unes sobre les altres, conformen una torre de caràcter escultòric. Aquestes maquetes representen els gegantins blocs de pisos de protecció oficial de La Mina, barri situat als límits de Barcelona que es va construir a principis dels setanta per reallotjar la població procedent de diferents nuclis barraquistes, i on desemboquen els pitjors vicis de la impunitat i la incompetència política. Al costat d’aquestes maquetes es mostren dues fotografies d’arxiu; una, del 1970, mostra el dictador Franco i l’alcalde de Barcelona posant al costat de la maqueta del projecte del barri de la Mina, l’altra mostra un grup de dones, reubicades en aquest mateix barri, que subjecten la maqueta de la seva barraca al Camp de la Bota, construïda per elles mateixes amb cartró.

Novament veiem la imatge del poder presentant-se com a capdavanter de la població mitjançant grans campanyes constructores, davant de la imatge de les classes més baixes de la societat, que s’apoderen de forma alegal de l’espai urbà fent ús dels recursos que tenen al seu abast .

El projecte es completa amb una sèrie fotogràfica que mostra polígons de grans edificis d’habitatge social. Domènec, que ha pres aquestes instantànies a ciutats dispars com Barcelona, Varsòvia, Bratislava, Marsella, Nantes o Ciutat de Mèxic, no indica aquestes procedències. D’aquesta manera evidència com la presència i l’estètica d’aquest tipus de grans projectes habitacionals, presents a les perifèries de totes les grans ciutats del món, són un signe global d’imposició des del poder polític i econòmic.

Fotos: Roberto Ruiz, cortesia d’ADN Galeria, Barcelona

Domènec. I la terra serà el paradís

Del 19 de gener al 16 de març de 2019
adn galeria
C. Enric Granados, 49
08008 Barcelona

Domènec | Ni aquí ni enlloc

Visita de Domènec amb els i les alumnes de l’EASD Pau Gargallo de Badalona a l’exposició “Ni aquí ni enlloc”al MACBA amb motiu del futur workshop conjunt amb el M|A|C.

L’Esperit Le Corbusier

Mardi 9 octobre a 20.00 a Firminy la projection en avant-premierè du film “L’Esprit Le Corbusier”.

Le film de Gilles Coudert « L’esprit Le Corbusier » raconté par Charles Berling, croise l’expérience vécue du réalisateur pendant son adolescence à Firminy dans le plus grand ensemble construit par Le Corbusier en Europe avec les témoignages de nombreux créateurs contemporains, Jean-Louis Cohen, Daniel Buren, Xavier Veilhan, Frédéric Flamand, Dominique Perrault, Alain Dumas, Christelle Poyade, Pierre Grange, Neal Beggs, Philippe Avron, Kengo Kuma, Marc Barani, Pascale Jakubowski et Domènec, entre autres…

Domènec a la Kochi-Muziris Biennale 2018

Kochi-Muziris Biennale 2018
Possibilities for a Non-Alienated Life
December 12, 2018–March 29, 2019
Kochi, India.

Expanded artist list
Aernout Mik
 (Netherlands), Akram Zaatari (Lebanon), Arunkumar HG (India), Anju Dodiya (India), Annu Palakunnathu Matthew (India/US), Anoli Perera (Sri Lanka), Araya Rasdjarmrearnsook (Thailand), BV Suresh (India), Bapi Das (India), Barthélémy Toguo(Cameroon/ France), Bracha Ettinger (Israel/France), Brook Andrew (Australia), Chandan Gomes (India), Chitra Ganesh (USA/India), Chittaprosad (India), Dennis Muraguri (Kenya), Domenec (Spain), EB Itso (Denmark), Goshka Macuga (Poland/UK), Guerrilla Girls (USA), Hassan Khan (Egypt), Heri Dono (Indonesia), Ines Doujak + John Barker (Austria + UK), Jitish Kallat (India), Julie Gough (Australia), Jun Nguyen-Hatsushiba(Japan/Vietnam), Juul Kraijer (Netherlands), KP Krishnakumar (India), Kausik Mukhopadhyay (India), Madhvi Parekh (India), Marlene Dumas (Netherlands), Martha Rosler (USA), Marzia Farhana (Bangladesh), Mrinalini Mukherjee (India), Mochu (India), Monica Mayer (Mexico), Nathan Coley (UK), Nilima Sheikh (India), Otolith Group (UK), PR Satheesh (India), Pangrok Sulap (Malaysia), Prabhakar Pachpute(India), Priya Ravish Mehra (India), Probir Gupta (India), Radenko Milak (Bosnia and Herzegovina), Rana Hamadeh (Netherlands/Lebanon), Rehana Zaman (Pakistan), Rina Banerjee (US/India), Rula Halawani (Palestine), Santu Mofokeng (South Africa), Shambhavi Singh (India), Shilpa Gupta (India), Shirin Neshat (Iran/USA), Shubigi Rao(Singapore), Song Dong (China), Sonia Khurana (India), Subhash Singh Vyam + Durgabai Vyam (India), Sue Williamson (South Africa), Sunil Gupta + Charan Singh (India/UK), Sunil Janah (India), Tabita Rezaire (France/French Guyana/South Africa), Tania Bruguera (Cuba), Tania Candani (Mexico), Tejal Shah (India), Temsuyanger Longkumer (India/UK), Thomas Hirschhorn (Switzerland/France), VALIE EXPORT (Austria), Veda Thozhur Kolleri (India), Vicky Roy (India), Vinu VV (India), Vipin Dhanurdharan (India),Vivian Caccuri (Brazil), Walid Raad (Lebanon/USA), William Kentridge (South Africa), Young-Hae Chang Heavy Industries (South Korea), Zanele Muholi (South Africa)

“L’estadi, el pavelló i el Palau” a L’Espill 58

La mirada de Domènec
Domènec, L’estadi, el pavelló i el Palau
Manuel Guerrero, Domènec, Mies van der Rohe, el Pavelló, les barraques

https://www.uv.es/lespill/actual.html

Monthly Archive:
maig 2026
octubre 2025
gener 2025
octubre 2024
setembre 2024
agost 2024
maig 2024
abril 2024
febrer 2024
abril 2023
desembre 2022
novembre 2022
febrer 2022
juliol 2021
juny 2021
maig 2021
gener 2019
desembre 2018
novembre 2018
octubre 2018
setembre 2018
juliol 2018
juny 2018
abril 2018
març 2018
febrer 2018
gener 2018
novembre 2017
octubre 2017
juliol 2017
maig 2017
abril 2017
febrer 2017
desembre 2016
novembre 2016
octubre 2016
juliol 2016
juny 2016
maig 2016
març 2016
novembre 2015
setembre 2015
agost 2015
juliol 2015
juny 2015
abril 2015
març 2015
febrer 2015
gener 2015
desembre 2014
novembre 2014
octubre 2014
setembre 2014
agost 2014
juliol 2014
juny 2014
abril 2014
març 2014
febrer 2014
gener 2014
desembre 2013
novembre 2013
octubre 2013
setembre 2013
agost 2013
juny 2013
maig 2013
abril 2013
març 2013
febrer 2013
gener 2013
novembre 2012
octubre 2012
setembre 2012
juliol 2012
juny 2012
maig 2012
abril 2012
març 2012
febrer 2012
gener 2012
desembre 2011
novembre 2011
octubre 2011
setembre 2011
agost 2011
juliol 2011
juny 2011
abril 2011
febrer 2011
gener 2011
desembre 2010
novembre 2010
octubre 2010
setembre 2010
agost 2010
juliol 2010
juny 2010
maig 2010
abril 2010
març 2010
febrer 2010
gener 2010
novembre 2009
octubre 2009
setembre 2009
agost 2009
juliol 2009
juny 2009
maig 2009
abril 2009
març 2009
desembre 2008
novembre 2008