2018 – 2025

Impressió de tinta sobre Palboard de 5 mm, taula de fusta, 5 cavallets.
488 x 75 x 75 cm

Ampliació i edició de la recerca iniciada pel projecte “L’estadi, el pavelló i el palau” per al Pavelló Mies van der Rohe, Barcelona, 2018.

Una producció de Museu Habitat per a l’exposició Fabular paisatges.

Al segle XIX Barcelona es converteix en el motor econòmic d’Espanya. Les autoritats van dissenyar una sèrie d’esdeveniments per difondre la imatge de Barcelona com a ciutat de negocis: l’Exposició Universal de 1888, i l’Exposició Internacional de 1929. El recinte de l’Exposició de 1929 es va situar en Montjuïc i va representar la transformació radical de la muntanya.

La transformació de la ciutat i la construcció de l’Exposició va necessitar una ingent quantitat de mà d’obra i el proletariat local no va ser suficient per cobrir la demanda; això va provocar un gran procés migratori. A causa de la falta de polítiques públiques d’habitatge, moltes famílies d’immigrants es van veure obligades a viure en barraques en els marges de la ciutat. A la fi dels anys cinquanta, el barraquisme va arribar al seu punt màxim amb una població d’entre 70.000 i 100.000 persones.

Després de la Guerra Civil, la dictadura franquista va decidir utilitzar alguns recintes de l’Exposició Internacional per internar immigrants i a partir del 1945 el Palau de les Missions es converteix en un centre de “classificació d’indigents” usat per detenir immigrants de tota Espanya abans de retornar-los al seu lloc d’origen. Sense haver comès cap delicte, després de passar un temps indeterminat de reclusió, més de 17.000 persones van ser deportades.

2024

Sèrie de 30 imatges de mides diverses.
Impressió de tinta sobre Palboard de 3mm
Mida total: 227 X 724 cm.

Wallpaper
Impressió de tinta sobre paper
122 X 206 cm.

Un projecte per a Manifesta 15 Barcelona Metropolitana.
Una producció de M/A/C Mataró Art Contemporani

L’obra Un segle d’arquitectura europea de l’artista català Domènec parteix de la pregunta següent: es el camp de concentració el model arquitectònic definitori del segle XX? El camp de concentració, producte de la modernitat, és una invenció bastant recent, que va sorgir a finals del segle XIX. Al llarg del segle XX, una varietat enorme d’entitats polítiques europees va internar col·lectius molt diversos en camps de concentració. La proliferació d’aquests camps està inextricablement lligada als principis organitzatius de l’Estat nació, que són proclius a generar un segment de la població que no «encaixa». Repetidament, en les societats que segueixen estrictament aquests principis, aquells considerats  com els «altres» han estat separats per la força del cos social «sa».

Amb dibuixos, fotografies, plànols, maquetes, escultures i intervencions in situ, Un segle d’arquitectura europea planteja preguntes sobre el dispositiu arquitectònic dels camps de concentració d’Europa. Per a Manifesta 15, Domènec ha creat una versió adaptada del projecte que reflexiona sobre el disseny panòptic de la presó de Mataró, reconeixent que l’entorn edificat no és mai neutral i que no s’ha d’oblidar la funció original d’aquest lloc.

Filipa Oliveira.
Mediadora artística de Manifesta 15 Barcelona Metropolitana

··············································

“el camp de concentració, com a pur, absolut i insuperat espai biopolític (fundat en tant que exclusivament en l’estat d’excepció), apareix com a paradigma ocult de l’espai polític de la modernitat, del qual n’haurem d’aprendre a reconèixer les metamorfosis i les disfresses.”

Giorgio Agamben, Homo sacer

··············································