2018 – 2025

Impressió de tinta sobre Palboard de 5 mm, taula de fusta, 5 cavallets.
488 x 75 x 75 cm

Ampliació i edició de la recerca iniciada pel projecte “L’estadi, el pavelló i el palau” per al Pavelló Mies van der Rohe, Barcelona, 2018.

Una producció de Museu Habitat per a l’exposició Fabular paisatges.

Al segle XIX Barcelona es converteix en el motor econòmic d’Espanya. Les autoritats van dissenyar una sèrie d’esdeveniments per difondre la imatge de Barcelona com a ciutat de negocis: l’Exposició Universal de 1888, i l’Exposició Internacional de 1929. El recinte de l’Exposició de 1929 es va situar en Montjuïc i va representar la transformació radical de la muntanya.

La transformació de la ciutat i la construcció de l’Exposició va necessitar una ingent quantitat de mà d’obra i el proletariat local no va ser suficient per cobrir la demanda; això va provocar un gran procés migratori. A causa de la falta de polítiques públiques d’habitatge, moltes famílies d’immigrants es van veure obligades a viure en barraques en els marges de la ciutat. A la fi dels anys cinquanta, el barraquisme va arribar al seu punt màxim amb una població d’entre 70.000 i 100.000 persones.

Després de la Guerra Civil, la dictadura franquista va decidir utilitzar alguns recintes de l’Exposició Internacional per internar immigrants i a partir del 1945 el Palau de les Missions es converteix en un centre de “classificació d’indigents” usat per detenir immigrants de tota Espanya abans de retornar-los al seu lloc d’origen. Sense haver comès cap delicte, després de passar un temps indeterminat de reclusió, més de 17.000 persones van ser deportades.