Welcome to Barcelona / Welcome to Madrid

2018
2 caixes de llum, 66 x 50 cm cadascuna.

Welcome to Barcelona (2018) i Welcome to Madrid (2918) donen la benvinguda a dues ciutats de l’Estat espanyol, arran de dues grans exposicions que van presentar a la fi del segle XIX sobre Filipines. En 1887 va tenir lloc al Parc del Retiro de Madrid l’Exposició General de les Illes Filipines, promoguda pel Ministeri d’Ultramar. En el catàleg general s’introduïa el projecte explicant que després de les exposicions universals de Filadèlfia i Amsterdam, “Espanya no coneixia encara el que en estrangeres terres va ser objecte d’estudi i elogis”, malgrat ser la metròpoli després de més de tres-cents anys de vincle colonial. I continuava “Les produccions d’aquell fèrtil sòl, les obres que revelen la privilegiada aptitud dels seus fills per a les arts totes, els resultats de la influència de la metròpoli en una colònia mai egoistament explotada, eren conegudes per nosaltres per referències o de fragmentària manera.” (*) Els bons desitjos anaven acompanyats de la intenció de mostrar la fortalesa de la dominació de l’arxipèlag, en un intent voraç de propaganda, tan sols una dècada abans de perdre definitivament la colònia. Un any després, en l’Exposició Universal de Barcelona de 1888, es va presentar el Pavelló de la Companyia General de Tabacs de Filipines, una companyia que representava un dels majors interessos comercials en ultramar, fundada per Antonio López i López, marquès de Comillas, traficant d’esclaus, empresari i magnat navilier.

Aquest projecte reflexiona sobre la violència estructural implícita en les estratègies polítiques i econòmiques entorn al colonialisme, i sobre el fenomen de les Exposicions universals com una sort de cartografies vanitoses concebudes des de la metròpoli per a exhibir els països i les cultures dominades, a manera de gabinets de curiositats i de catàleg d’exotismes que no feien sinó acréixer la distància geogràfica i cultural. Sota el pretext de l’interès científic i antropològic, s’imposava la mirada positivista i supremacista, articulada entorn a consideracions morals, racistes i mòbils i interessos econòmics. Els estereotips nacionals, les imatges del poder, la crítica institucional o els eufemismes del progrés, es plantegen aquí a través del desplaçament del subjecte de contemplació: no són imatges de les dues ciutats amfitriones que ens donen la benvinguda, sinó que són imatges de la visió que aquestes dues ciutats van oferir de Filipines en el context de dos grans esdeveniments celebratoris. La “civilització” enfront de la “barbàrie”.

(*) Catàleg de l’Exposició General de les Illes Filipines, Madrid, 1887.