Taquería de los vientos

Mèxic DF, 2003

Ferro, edició de fulls de paper per embolicar els tacs a, pòster i DVD

Una producció de Laboratorio Arte Alameda amb la col·laboració d’Arte In Situ / Torre de los Vientos

Torre de los Vientos, la construcció amb que Gonzalo Fonseca va representar a Uruguai en l’avinguda d’escultures de països participants en els Jocs Olímpics de 1968 a Mèxic.

(…) Una de les direccions d’aquesta disseminació apunta cap a la “Torre de los vientos” la construcció amb la qual Gonzalo Fonseca va resoldre la presència d’Uruguai a l’avinguda d’escultures representatives dels països participants en els Jocs Olímpics celebrats a la ciutat de Mèxic en 1968. Finalment, el projecte s’ha resolt amb la construcció a escala d’una rèplica exacta convertida en taquería ambulant. Durant una jornada la taquería va funcionar com a tal al costat de la”Torre de los vientos” i, durant el període d’exposició, la taquería va ser instal·lada en els voltants del propi Laboratorio Arte Alameda.
Domènec treballa habitualment a partir de referents arquitectònics arquetípics del moviment modern; construccions cèlebres de Le Corbusier, Mies van der Rohe o Alvar Aalto han estat recreades en altres ocasions i sempre amb una mateixa intenció: escenificar els trencaments de les utopies modernes convertint aquests referents constructius en escenaris domèstics,de vegades banals, només utilitaris i tot just capaços de retenir cap funció apologètica dels desmesurats somnis moderns. En aquesta ocasió la”Torre de los vientos” ofereix una altra excel·lent oportunitat per aprofundir en aquesta qüestió; així, la torre de Fonseca, construïda qual talaia que hauria de permetre ascendir fins a l’altitud des de la qual albirar el futur –una mena de tipologia de miradors en la narrativa moderna que Domènec realça al emparentar la torre amb altres treballs de Le Corbusier, Tatlin i Aldo Rossi– es converteix en un simple instrument de compravenda d’aliments, en un simple dispositiu per a una experiència banal i domèstica, ancorada sobre la realitat i no embolicada en somnis desmesurats.
No obstant això, aquest atropellament al cos utòpic convertit en mer objecte d’ús no s’ha d’interpretar com una operació malenconiosa; gairebé tot el contrari, millor sembla una celebració de la mateixa possibilitat de reciclar cap al veritable valor d’ús el que per endavant romania banyat per un halo d’exquisidesa i abstracció inútil. (…)
Així mateix, aquesta operació de revisió crítica de la modernitat adquireix amb la “Taquería dels vents” un registre especialment agut mitjançant petits detalls que poden passar perfectament desapercebuts per al consumidor de tacos, però que aquí estan per permetre també una lectura més precisa del projecte. En aquesta direcció cal destacar que els papers que es disposen a la taquería per embolicar el menjar reprodueixen imatges absolutament significatives: escenes de la matança a la Plaça de les Tres cultures en 1968 o, en el seu lloc, de manifestacions ciutadanes posteriors recordant els fets . Cal recordar que l’any 1968 no només és l’any en què s’aixeca la genuïna “Torre dels vents”, sinó que també és la data emblemàtica que marca una inflexió irreversible dins el procés modern. (Martí Peran)

* La peça pertany a la Col·lecció de César Cervantes (Mèxic).